La pràctica d'execució històrica
Exemple: La pràctica d'execució històrica en concerts millora l'autenticitat musical.
Definició
La "pràctica d'execució històrica" és una branca de la música que consisteix a interpretar obres musicals utilitzant tècniques, instruments i estils propis de l'època en què van ser compostes, amb l'objectiu de recrear la sonoritat original i l'expressió autèntica de la peça.
Traduccions
-
historical performance practice -
la práctica de interpretación histórica -
de praktijk van historische uitvoering -
la pratique d'exécution historique -
die Praxis der historischen Aufführung
Etimologia
La frase "pràctica d'execució històrica" prové de la combinació de termes llatins i catalans: "pràctica" deriva del llatí 'practicus', que significa 'relatiu a l'acció o l'exercici', mentre que "execució" ve del llatí 'executio', que significa 'portar a terme'. "Històrica" fa referència a 'història', del grec 'historia', que significa 'investigació, coneixement adquirit'. Aquesta expressió va sorgir a finals del segle XX per descriure un moviment musical dedicat a reproduir la música antiga tal com sonava originalment.
Aprèn a utilitzar aquesta paraula de manera activa
"La pràctica d'execució històrica" apareix a la llista de Vocaplus "", que conté 99 paraules d'ús freqüent.
T'agradaria no només comprendre aquestes paraules, sinó també aprendre-les, recordar-les i utilitzar-les activament? Crea un compte gratuït i selecciona català com a idioma que vols aprendre.
Crea un compte gratuït
