La disonancia
Exemple: La disonancia en la sinfonía intensificó la tensión dramática.
Definició
La "disonància" en música és la combinació de sons que produeixen una sensació de tensió o inestabilitat auditiva, generant un efecte contrari a l'harmonia i sovint utilitzada per intensificar l'expressivitat d'una composició, com en una sinfonia dramàtica.
Etimologia
La paraula "disonància" prové del llatí 'dissonantia', formada per 'dis-' que significa 'separació' o 'diversitat' i 'sonare' que vol dir 'sonar'. Això reflecteix la idea de sons que no sonen bé conjuntament, creant una sensació de conflicte o tensió auditiva.
Aprèn a utilitzar aquesta paraula de manera activa
"La disonancia" apareix a la llista de Vocaplus "", que conté 99 paraules d'ús freqüent.
T'agradaria no només comprendre aquestes paraules, sinó també aprendre-les, recordar-les i utilitzar-les activament? Crea un compte gratuït i selecciona castellà com a idioma que vols aprendre.
Crea un compte gratuït